Resum
La situació de l'avinguda d'Empúries del Bon Relax és insostenible donat que els vehicles hi passen massa ràpid i això pot provocar, i ja ha provocat, greus accidents. El que sembla una continuació de la carretera GIP-6307 en tota regla hauria de ser un altre carrer de la urbanització donat que moltes cases hi tenen entrades. Però el carrer és estret i pràcticament no hi ha cap vorera, no està il•luminat, no hi ha passos de vianants que creuin el carrer, s’hi ha posat un carril bicicleta deficient que no redueix el risc i no es prenen prou mesures per evitar l’excés de velocitat dels vehicles. La gestió d’aquest carrer i de la carretera és de competència de l’Ajuntament de Sant Pere, però no trobem que la problemàtica hagi estat solucionada. Des de l’associació voldríem deixar de banda aquesta problemàtica que ja dura dècades però la solució no arriba i no voldríem lamentar més accidents innecessaris. Així doncs ens hem decidit a ajudar a l’Ajuntament per que els de Sant Pere siguem escoltats per les administracions competents i per qui se’n senti interessat.

La problemàtica
La carretera GIP-6307 va des de Sant Pere cap a Sant Martí d’Empúries ha estat tradicionalment un camí de trànsit per a la maquinària agrícola que anava al camp o per algun Land-Rover de l’època que coneixia aquest camí fins a l’Escala. Hom utilitzava la carretera de l’Armentera donat que aquesta si que estava asfaltada. Com a carrer que hauria de ser, al tram del Bon Relax hi ha 32 vies de pas comptant portes i carreteres i 14 cases que només tenen sortida a aquest carrer conflictiu.[veure annex 1]

Al llarg de la dècada dels 80 el camí es va anar asfaltant per trams fins arribar a estar asfaltat en la seva totalitat fins a Sant Martí d'Empúries, transformant el carrer en una carretera. Amb el pas dels anys la gran afluència turística feu incrementar el transit molt considerablement, recordem que la població de Sant Pere a l’estiu pel cap baix es multiplica per deu (més de 10.000 persones). Hi hagué propietaris del Bon Relax que es van veure afectats per aquest camí per la obligació de reduir el seu terreny un metre per donar cabuda a aquest carrer-camí, però tot i això no hi ha prou espai per fer-hi una vorera en condicions a tot el tram del Bon Relax [veure annex 2], que tampoc està il•luminat. De fet la llei marca que la distància entre les cases i la carretera hauria de ser almenys de 15 metres mentre que hi ha cases on no arriba a 4 per estar disnyat com a carrer. Com a resultat els veïns que només tenen sortida a aquest carrer han d’ajudar-se d'algú per sortir amb el cotxe [vídeo (tram amb visibilitat)], per creuar perillosament la carretera si volen anar en bicicleta o be han d’anar perillosament (no hi ha vorera) fins al proper trencall cada cop que volen sortir a passejar a peu. A més la situació d'agreuja si hem de fer qualsevol d'aquestes necessitats de nit donada la manca d'il·luminació.

A finals dels 80 i sobretot als 90 les queixes dels veïns per la perillositat de la transformació del carrer en una carretera es feren sentir a l’ajuntament sense cap efecte real a la pràctica. L’ajuntament tirà endavant projectes com la sala polivalent, els pàrquings, la nova rotonda a la bora del pont, la oficina de turisme i molts d’altres projectes sense que se’n fes un ressò real del que estava passant a la carretera GIP-6307.

El 1983 hi van morir dos ciclistes i posteriorment (28/7/1988) l'Ajuntament va presentar un projecte de reforma de la urbanització Bon Relax 1 - primera fase, per que un cop realitzades les obres es procedís a acceptar la urbanització com a municipal. Cada propietari va ser comunicat de les quantitats a ingressar al Banc Popular de Sant Pere Pescador, i així ho van fer. Però des d'aquelles dates s'han mantingut diferències i interrogants entre la associació de veïns i els diferents ajuntaments en referència als nou milions de pessetes ingressats pels propietaris.

Posteriorment, ara ja fa uns anys es va intentar millorar però no ha estat suficient: una part dels camps van reduir el seu espai uns metres per donar-hi cabuda al carril per bicicletes, però ni els cotxes ni les bicicletes ho veuen. Els vehicles motoritzats hi veuen més el voral d’una carretera que un camí per passejar, el que sembla donar-los via lliure per anar ràpid.[veure annex 3] I donat que a més està poc senyalitzat una proporció molt elevada (sens dubte més del 50%) de bicicletes no hi veuen el seu pas, no el fan servir i passen per on només haurien de passar els vehicles motoritzats. [veure annex 4]. Així doncs la situació actual és força caòtica, el que ha donat com a resultat accidents de diferent gravetat de forma alarmantment regular. A les diverses converses amb l’ajuntament ens han arribat a dir que no es feia la solució més estesa com son els sots limitadors de velocitat per que durant la collita de la poma els fruits no patissin cops durant el seu transport i no es devalués, quan tots els pobles del voltant en tenen. Hi ha senyals de límit de velocitat 40 però pocs vehicles hi fan cas i passen a altes velocitats amb massa freqüència per un carrer massa estret i transitat per vianants i bicicletes.

Hem comentat amb la patrulla de la Guàrdia Civil que a la temporada d’estiu fa un control rutinari a prop de la rotonda nord d’aquest tram i ens comenten que efectivament molts ciclistes no fan servir el carril bicicleta. A més troben que fins i tot és més segur no anar pel carril bicicleta donat que els cotxes creuen que es tracta d’un voral ample. El full informatiu municipal número 21, de Juny del 2004 també se'n fa ressò de l'actuació municipal del carril bicicleta i també ilustra el que volem dir ja que hi podeu veure el carril bicicleta i dos ciclistes que no el fan servir i van per l'altre costat: full informatiu 21.

Hem vist als mitjans de comunicació que l’Ajuntament ha estat impulsant un nou pont de vianants que creués el riu, un nou poliesportiu al costat de les escoles i un nou camp de futbol. Ens semblen coses molt útils i importants, però la situació d’aquest carrer - carretera és prioritari de ja fa dècades. No hem vist als mitjans que l’entitat hi posés el mateix esforç per arreglar una situació de primera necessitat com és la integritat física dels vianants, ciclistes i la nostra cada cop que obrim la porta de casa. L’associació sempre ha mantingut una bona relació amb l’Ajuntament i ens hem sentit escoltats durant les converses, però a l’hora de portar a terme les actuacions no hem vist la millora esperada.

[text en construcció: aquí van les estadístiques d'accidents mortals i ferits]

Les solucions
No ens pertoca a nosaltres donar solució a aquest problema però tractarem de donar algunes solucions a curt termini mentre no es fa la nova carretera que passarà més lluny de les cases [annex 5 - veure Plà General d'Ordenació Urbanística PGOU]. Al tercer plànol podeu veure com quedarà la nova carretera projectada, que es va aprovar molt de temps després de les queixes del veïns però que tot i fer més d’una legislatura del vist i plau encara no s’ha endegat per alguna raó. Cal esmenar que l'Ajuntament te la potestat de portar a terme el projecte, però sembla que cerca el vist i plau de tots els propietaris, tot i que segons propietaris propers, el(s) propietari(s) que no vol(en) ser expropiat(s) son una minoria. A més, a altres propietaris de camps propers a la zona els sembla incomprensible la seva decisió, donat que l'expropiació d'un terreny petit els permetria de comprar un terreny més gran a les mateixes rodalies.

Calen senyals de pas de vianants que creuin regularment el carrer per facilitar els accessos a les diferents vies tant per vianants com per bicicletes i vehicles motoritzats i per fer veure que és un carrer i no una carretera. Alguns semàfors automàtics que es posin en funcionament si la velocitat màxima és sobrepassada i els senyals lluminosos de màxima velocitat faran algun efecte més. Però pensem que els radars fixes podrien ser una solució que podria agradar tant als agricultors com a nosaltres donats els efectes que els sots limitadors de velocitat poden provocar.

També cal il•luminació donat que actualment hi ha només 4 fanals per tot el tram més els de l’entrada del càmping l’Àmfora.

D’altra banda caldria senyalitzar el carril bicicleta per fer-lo més aparent i segur. Una acció urgent és ampliar el nombre de senyals verticals i horitzontals (posar el senyal de la bicicleta molt més gran) a tot el tram fins a Sant Martí d’Empúries . També es fa necessari ampliar l’amplada de tot el carril i deixar un mínim d’un metre i mig a tot el tram i posar-hi un color diferent: pintar-lo o amb un asfalt acolorit per diferenciar-lo de gris de l’asfalt. Aquesta pintura hauria de ser antilliscant. Però el que realment faria interessant el carril bicicleta seria posar-lo en un plà superior a l’asfalt o bé col•locar petites barreres físiques que l’aïllessin de la via per a vehicles motoritzats, el que evitaria que els vehicles hi aparquessin com a l'alçada de les entrades dels càmpings Las Dunas i La Ballena Alegre, fent el carril impracticable [veure annex 6].

Annexos

Annex 1 (enllaç aquí)

Annex 2
L’estretesa de la major part del tram fa impossible fer una vorera continua, però tot i haver-hi alguns llocs amb vorera les velocitats que agafen els vehicles i la seva proximitat fan que la sensació dels vianant sigui de molta inseguretat. Us convidem a provar d’estar-vos-hi.

Annex 3
Els cotxes no veuen que es tracta d’un carril per bicicletes.

Els carrers d’accés tenen poca visibilitat i els ciclistes no veuen ben senyalitzada la seva via i no la utilitzen. [manca foto de l'entrada sud]

Annex 4
El carril per bicicletes és deficient en varis punts i per perills de diversa natura, en aquesta imatge es veu que els ciclistes no poden passar donat que el container i el pal de telèfons els fan creuar pel mig del carril per vehicles motoritzats.
Descarregar vídeo d'aquesta imatge

Annex 5

Pla General d'Ordenació Urbanística

Annex 6

Carril bici amb un altre color:

Símbol de la bicicleta més gran, diferent color i petites barreres físiques

Associació de Veïns del Bon Relax